viernes 11 de julio de 2008

Programes que em tenen agafat pels collons

Crec que hi ha tres tipus de televisió: la bona, la dolenta i la que mola que te cagas. Aquesta tercera categoria acostuma a rebre qualificatius de l'estil "xuclacervells", "telebasura" o "alienant", però representa, afortunadament, un percentatge gairebé tan abultat com el dels socis del Barça que volen veure a en Laporta lluny del Barça i fent d'advocat d'ofici dels gitanos segrestadors de Centelles (sobretot del que, a les imatges de TV3, llença un petonet a la càmera).
Els semblarà llavors la cosa m´--es normal del món que estigui arribant a l'orgasme d'una manera bastant continuada amb les propostes televisives que estic podent consumir en aquest estiu de vacances forçoses.

Ojo al dato, que deia el Butanito:

- Operación Triunfo: un clàssic que sempre havia presumit de seguir una edificant línia blanca, però que en aquesta edició s'ha decidit finalment a fer el que els nois dolents fan amb les línies blanques, esnifar-la i deixar-se portar per l'eufòria. Tant és així que el mal rotllo entre el jurat i els concursants, entre el jurat i els professors i entre el jurat i el jurat s'ha acabat convertint en l'autèntica raó de ser d'OT. Si fos un vi, seria un Raimat Abadia, prou barat com per vendre's al Carrefour, però amb propu classe com per no avergonyir-te de convidar els amics a compartir-lo junts.




- Mujeres y hombres y viceversa: una joia de la série B, amb la Yvonne de Carlo de Telecinco, la inconmensurable Emma García. La idea és fàcil: una colla d'aspirants a prostituta (algunes barates, algunes tirant a luxe), fan servir totes les seves "armas de mujer", per a seduïr a un homínid vestit de Dolce & Gabanna que amb prou feines té prou vocabulari per demanar un McMenú. Per altra banda, ens trobem també amb una colla d'homínids vestits de Dolce & Gabanna que amb prou feines tenen prou vocabulari per demanar un McMenú, que lluiten amb les seves habilitats de seducció per seduïr una aspirant a prostituta que suposadament no ha tingut sort amb els homes i es presenta a la tele per aconseguir conèixer l'home de la seva vida. A partir d'aquí, excepte sexe explícit (s'emet a les 17:30), tenim de tot. Una joia. Si fos un vi, seria un tinto de verano marca Zona Discount de Alcampo. Mai reconeixeries que t'agrada, però és refrescant, oi?



- Ven a cenar conmigo: posa junts cinc analfabets culinaris que no saben que ho són, diguel's-hi que es convidin a sopar mutuament i posa 3000 euros a sobre de la taula pel que organitzi el millor sopar. Si després ho amaneixes amb una veu en off que els ridiculitza sense cap mena de mirament obtens el programa més sorprenent de l'estiu televisiu. Autèntics gilipolles que es pensen que saben cuinar i que tenen imaginació per crear vetllades inoblidables són el blanc perfecte d'uns guionistes que deixen anar tota la seva ràbia contra la humanitat en una veu en off digna de ser un peu de fot de la revista "Qué me dices" i que em fa petar de riure nou de cada deu cops. Aquesta setmana, especialment, el concurs està especialment divertit perquè hi participa un aprenent de Risto Mejide que es dedica constantment a ridiculitzar tots els intents que fan els seus companys per ser el millor amfitrió de la setmana. Frase del xaval a una de les seves contrincants: "este gazpacho que has hecho está muy bueno, pero es un poco raro, porque a medida que comes tienes la sensación de que no se va a acabar nunca". Sensacional. Si aquest programa fos un vi seria un d'aquells que et posen al restaurant xino, suposadament fluix ja que només té 11 graus, però absolutament demolidor quan toca l'hora de marxar a casa i vas fent esses camí de la sortida.



- El juego de tu vida: un cop més, amb la ja mítica Emma Garcia, aquesta mena barra de gel televisiva que igual presentaria el VIP GUAY com faria un remake d'aquell mítica cobertura informativa dels assasinats de Desiré i Cia. a càrrec de Nieves Herrero. Emma, com el sensacional Jorge Javier Vázquez, és pura televisió. El més sorprenent d'aquest programa de polígraf és que per primer cop l'autèntica protagonista no és la persona que respon a les preguntes, sinó els tres familiars o amics que hi ha al plató i que acostumen a ser els damnificats de les preguntes. Com se sentirien vostès si un ésser estimat contestés les següents preguntes referides a vostès que són allà de cos present? Atenció a una petita selecció: ¿cuidarias a la madre de tu marido si esta enfermase? (NO), ¿crees que cometiste un error al casarte con tu marido? (SÍ!), ¿crees que tu marido tiene el pene demasiado pequeño? (SÍ!) ¿dejarías que tu mujer se acostase con otro hombre por mil euros? (SÍ!), ¿has animado a tus amigos a acostarse con tu mujer? (SÍ!) i atenció a la pregunta més freak que he sentit al programa... ¿tu amante perfecto tiene cuernos y rabo? I la resposta és SÍ!!!!!!!!






Com deia, quins grans programes!


miércoles 9 de julio de 2008

Sí o no?


+

=

¡BELÉN ESTEBAN HOSPITALIZADA EN SU LUNA DE MIEL!

Ja feia cara de malalta, sí...
I si mor l'Esteban, què passarà amb l'Estatut?
Dimitirà en Laporta?
En Zapatero pronunciarà la paraula crisi?
I el més important: recuperarà el seny en Pajares?


Espanya pendent del televisor.
Això sí que és notícia.


Dirty Jack

Posats a penjar una fota d'algú de la familia Bauer,
millor posar-ne una de la Kim.


Llegint "Imágenes de actualidad" em trobo amb una mini entrevista a Kiefer Sutherland en què dona la definició perfecta del personatge pel que passarà amb lletres de sang i plom a la història de la televisió:

"Hi ha dues coses que Jack Bauer mai no fa: mostrar compassió i anar al vàter"

I tot això em fa recordar que encara queden sis mesos sis pel retorn de la millor série d'acció i feixisme recreatiu de la história de la televisió. I amb Tony Almeida!
Merda, és massa temps!

Cal?

Es un pato? Es un pene? No! Es Nessie!

La italiana morta a la Costa Brava i la gitana segrestada de Centelles.
Estic fins els collons de veure aquestes dues noies a totes hores per la tele. Sembla que la premsa no té res més del què parlar.

Aquestes són les notícies importants de l'estiu?
On és el monstre del llac Ness?

I a tot això... Els Mossos d'Esquadra cobren drets d'imatge?

jueves 26 de junio de 2008

TDT

Torno de viatge i em trobo que els iaios amb qui tinc el dubtós plaer de compartir veinatge han instal·lat la TDT a l'edifici.
Corro a Madia Markt i em compro el descodificador d'oferta.
Connecto l'aparell, faig zapping i començo a sentir-me com el protagonista d'aquesta cançó...



Puta merda.
Suposo que no serà culpa del descodificador d'oferta, oi?

miércoles 25 de junio de 2008

En temps de crisi... TETES!

Ho deien en Sardà i el Galindo en la primera temporada de Crónicas Marcianas (genuflexió), sempre després de repassar el sumari del programa: Y si con esto no tenemos audiencia... ¡sacaremos tetas!

En Sardà sabia molt bé que quan les coses no rutllen sempre s'ha d'oferir al públic més carnassa per tenir-lo content. Telecinco ja va posar en pràctica la tàctica en els seus primers temps, allà per 1990. En aquell temps las Mama Chicho, Carmen Russo, Talia o las chicas Chin Chin posaven pit i cuixa als programes de la "pantalla amiga". I la cosa funcionava tant bé que, igual que les entrecuixes de molts espanyols, Telecinco va aixecar-se ràpidament al primer lloc de les llistes d'audiència. Aquesta època de sopar tetilla cada nit va coincidir amb una època de crisi econòmica i política i els últims cops de cua del règim felipista. Atur alt, imflació, el PP viatjant cap al centre...

Per tant, aquest 2008...

Que torni "Ay que calor"!